Antecedents

La formació permanent de la gent gran, la nostre raó de ser

El principal factor del desenvolupament de les Aules d’Extensió Universitària a Catalunya, va partir del naixement de la primera universitat per a gent gran a França l’any 1973 a Toulouse, sota el títol “l’Université des sciencies socials”, formant-se sota aquesta universitat el Conseil de l’Unité d’Enseignement et de Recherche, “Etudes Internationels et Dévelopement”, creant-se l’Université du Troisième Age, sota la direcció del professor en Dret Internacional, Pierre Vellas.

El segon factor que va impulsar la creació de les Aules va venir amb l’adveniment de la democràcia, que va permetre l’obertura de noves accions i propostes, una d’aquestes va ser la posta en marxa de les aules l’any 1978, quan La Dirección General de Desarrollo Comunitario, a proposta de la Subdirección General de Familia, va signar diversos convenis amb diferents entitats culturals privades per fomentar aquests estudis universitaris i espais de dinamització cultural.

Aquesta primera experiència va resultar tot un èxit, que es van recollir en reunions nacionals de gran relleu, celebrant-se les dues primeres a Santiago de Compostela i Murcia els anys 1978 i 1979.

En aquestes reunions les aules es definien com serveis culturals per a persones de més de 55 anys, en les que s’aprofitaren la subvenció donada pel Ministeri, i així van començar les primeres experiències de formació d’Aules de la Tercera Edat a Espanya.

D’aquesta manera, l’any 1980 (BOE de 21 de juny) el Ministerio de Cultura va regular les Aulas de la Tercera Edad com a xarxa de centres coordinats pel Ministerio.

Segons el tipus d’entitat patrocinadora quedaven distribuïdes de la següent forma:

  • Aules del Ministerio de Cultura de l’àmbit nacional dependents de la Direcció General de Joventut i promoció sociocultural a través de la Subdirección de la Família.
  • Aules provincials, dependents de les Delegacions de Cultura, coordinades per la Subdirección de Família.
  • Aules col·laboradores, gestionades per entitats o institucions privades que exerceixin activitats pròpies de les Aules, o s’adhereixin parcialment als seus esforços.

Com van nèixer les aules a Catalunya?

Aquest fet be donat per la sinergia de dos esdeveniments cabdals: l’experiència francesa, i la transició política espanyola l’any 1975.

Pel que fa al primer factor, l’Université du Troisième Age permet copsar els moviments de canvi, fins aleshores inexistent envers el col·lectiu de persones grans. El segon factor, gràcies a la transició, es recobren moltes de les il·lusions i sensacions marcides durant l’època anterior. Es doncs la normalitat democràtica que encetà una novaetapa que millora i modernitza la gestió i la constitució dels primers ajuntament democràtics.

A partir d’aquests fets, començarà un camí que va fer possible la constitució d’AFOPA l’any 1982, i la formació del Consell Acadèmic Universitari d’AFOPA, presidit pel Rector de la Universitat de Barcelona i compost pels Vicerectors d’Extensió Universitària de les tres Universitats catalanes (Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya) i altres professors, a partir de 1983 van nàixer noves aules.

Durant aquests primers anys AFOPA va tenir una ràpida i ferme consolidació, així l’any 1992 l’AIUTA li va encarregar l’organització del seu XVI Congrés Internacional, celebrant-se a les dependències nobles de la Universitat de Barcelona, amb una assistència de més de 600 persones d’arreu del món, coincidint amb la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona. Aquests primers anys de consolidació de les Aules per a la gent gran, van fructificar en diversos convenis de col·laboració amb la majora de les universitats catalanes.

Després d’anys de funcionament, l’any 1997 AFOPA va revisar i actualitzar el seus estatuts i va modificar la seva denominació d’AFOPA, a partir d’aquell moment “Agrupació d’Aules de Formació Permanent per a la Gent Gran de Catalunya” deixant més clar quina seria la determinació dels membres de l’Agrupació, anant més enllà del que es una simple gestió administrativa.

Actualment el Consell Interuniversitari d’AFOPA, està conformat per nou universitats catalanes que son les que tutelen les diferents Aules d’Extensió Universitària: la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Ramon Llull (URL), la Universitat de Lleida (UDL), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat de Girona (UDG), la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), i la Universitat de Vic (UVIC).

.

Create your website with WordPress.com
Per començar